-
Notifications
You must be signed in to change notification settings - Fork 0
/
intro.tex
3802 lines (3386 loc) · 187 KB
/
intro.tex
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52
53
54
55
56
57
58
59
60
61
62
63
64
65
66
67
68
69
70
71
72
73
74
75
76
77
78
79
80
81
82
83
84
85
86
87
88
89
90
91
92
93
94
95
96
97
98
99
100
101
102
103
104
105
106
107
108
109
110
111
112
113
114
115
116
117
118
119
120
121
122
123
124
125
126
127
128
129
130
131
132
133
134
135
136
137
138
139
140
141
142
143
144
145
146
147
148
149
150
151
152
153
154
155
156
157
158
159
160
161
162
163
164
165
166
167
168
169
170
171
172
173
174
175
176
177
178
179
180
181
182
183
184
185
186
187
188
189
190
191
192
193
194
195
196
197
198
199
200
201
202
203
204
205
206
207
208
209
210
211
212
213
214
215
216
217
218
219
220
221
222
223
224
225
226
227
228
229
230
231
232
233
234
235
236
237
238
239
240
241
242
243
244
245
246
247
248
249
250
251
252
253
254
255
256
257
258
259
260
261
262
263
264
265
266
267
268
269
270
271
272
273
274
275
276
277
278
279
280
281
282
283
284
285
286
287
288
289
290
291
292
293
294
295
296
297
298
299
300
301
302
303
304
305
306
307
308
309
310
311
312
313
314
315
316
317
318
319
320
321
322
323
324
325
326
327
328
329
330
331
332
333
334
335
336
337
338
339
340
341
342
343
344
345
346
347
348
349
350
351
352
353
354
355
356
357
358
359
360
361
362
363
364
365
366
367
368
369
370
371
372
373
374
375
376
377
378
379
380
381
382
383
384
385
386
387
388
389
390
391
392
393
394
395
396
397
398
399
400
401
402
403
404
405
406
407
408
409
410
411
412
413
414
415
416
417
418
419
420
421
422
423
424
425
426
427
428
429
430
431
432
433
434
435
436
437
438
439
440
441
442
443
444
445
446
447
448
449
450
451
452
453
454
455
456
457
458
459
460
461
462
463
464
465
466
467
468
469
470
471
472
473
474
475
476
477
478
479
480
481
482
483
484
485
486
487
488
489
490
491
492
493
494
495
496
497
498
499
500
501
502
503
504
505
506
507
508
509
510
511
512
513
514
515
516
517
518
519
520
521
522
523
524
525
526
527
528
529
530
531
532
533
534
535
536
537
538
539
540
541
542
543
544
545
546
547
548
549
550
551
552
553
554
555
556
557
558
559
560
561
562
563
564
565
566
567
568
569
570
571
572
573
574
575
576
577
578
579
580
581
582
583
584
585
586
587
588
589
590
591
592
593
594
595
596
597
598
599
600
601
602
603
604
605
606
607
608
609
610
611
612
613
614
615
616
617
618
619
620
621
622
623
624
625
626
627
628
629
630
631
632
633
634
635
636
637
638
639
640
641
642
643
644
645
646
647
648
649
650
651
652
653
654
655
656
657
658
659
660
661
662
663
664
665
666
667
668
669
670
671
672
673
674
675
676
677
678
679
680
681
682
683
684
685
686
687
688
689
690
691
692
693
694
695
696
697
698
699
700
701
702
703
704
705
706
707
708
709
710
711
712
713
714
715
716
717
718
719
720
721
722
723
724
725
726
727
728
729
730
731
732
733
734
735
736
737
738
739
740
741
742
743
744
745
746
747
748
749
750
751
752
753
754
755
756
757
758
759
760
761
762
763
764
765
766
767
768
769
770
771
772
773
774
775
776
777
778
779
780
781
782
783
784
785
786
787
788
789
790
791
792
793
794
795
796
797
798
799
800
801
802
803
804
805
806
807
808
809
810
811
812
813
814
815
816
817
818
819
820
821
822
823
824
825
826
827
828
829
830
831
832
833
834
835
836
837
838
839
840
841
842
843
844
845
846
847
848
849
850
851
852
853
854
855
856
857
858
859
860
861
862
863
864
865
866
867
868
869
870
871
872
873
874
875
876
877
878
879
880
881
882
883
884
885
886
887
888
889
890
891
892
893
894
895
896
897
898
899
900
901
902
903
904
905
906
907
908
909
910
911
912
913
914
915
916
917
918
919
920
921
922
923
924
925
926
927
928
929
930
931
932
933
934
935
936
937
938
939
940
941
942
943
944
945
946
947
948
949
950
951
952
953
954
955
956
957
958
959
960
961
962
963
964
965
966
967
968
969
970
971
972
973
974
975
976
977
978
979
980
981
982
983
984
985
986
987
988
989
990
991
992
993
994
995
996
997
998
999
1000
% temp headsep for storage to reset at end of file
\newlength{\headseptemp}
\setlength{\headseptemp}{\headsep}
\setlength{\headsep}{.5cm}
\addtolength{\textheight}{-\headsep}
\DeclareDelimFormat[parencite]{finalnamedelim}{\addspace\&\space}
\DeclareDelimFormat[textcite]{finalnamedelim}{\addspace\&\space}
\DeclareDelimFormat[cite]{finalnamedelim}{\addspace\&\space}
\graphicspath{ {images/} }
\thispagestyle{empty}
\pagenumbering{roman}
{\center
\hfill
\vspace{2cm}
\textbf{\Large
N\textipa{\textvertline}uuki Namagowab Afrikaans English:\\
\textipa{\textdoublebarpipe}Xoaki\textipa{\textdoublebarpipe}xanisi/M\^{\i}di di \textipa{\textdoublebarpipe}Khanis/Woordeboek/Dictionary
}
\vspace{3cm}
\textbf{Chief editors}\\
Bonny Sands, Kerry Jones\\[2em]
\textbf{Editorial team}\\
Chris Collins, Alena Witzlack-Makarevich, Sylvanus Job, Francoise
(Betta) Steyn,\\
Dietloff van der Berg, Dotty Mantzel, Willem Damarah\\[2em]
\textbf{Computational linguist}\\
Menno van Zaanen\\[2em]
\textbf{Additional authors/contributors}\\[1em]
\textbf{Linguists}\\
Amanda Miller, Levi Namaseb, Johanna Brugman, Mats
Exter\\[2em]
\textbf{N\textipa{\textvertline}uu language}\\
Anna (Antjie) Kassie,
Griet Seekoei, Katrina Esau, Hannie Koerant, Andries Olyn,\\
Hanna Koper, Vytjie \textipa{\textvertline}Abaka Koper, Simon Sauls,
\textipa{\textvertline}Una Rooi, Kheis Brou, Elsie Vaalbooi\\[2em]
\textbf{N\textipa{\textvertline}uu Language Authority}\\
Katrina Esau,
Claudia Snyman, David van Wyk, Mietjie Sussie Bok\\[2em]
\textbf{Nama language}\\
Willem Damarah, Lys (Oulet) Kruiper Pietersen,
Izak Kruiper,\\
Lydia (Sakkas) Kruiper, Leonard Gewersk\\[2em]
\textbf{Afrikaans language}\\
Fritz Jagers, Magdalena James, Hannetjie
van der Westhuizen\\[2em]
} % end center
\newpage
%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%
\thispagestyle{empty}
\hfill
\vfill
N\textipa{\textvertline}uuki Namagowab Afrikaans English:
\textipa{\textdoublebarpipe}Xoaki\textipa{\textdoublebarpipe}xanisi/M\^{\i}di
di \textipa{\textdoublebarpipe}Khanis/Woordeboek/Dictionary\\[1em]
All rights reserved\\[1em]
Copyright \copyright{} 2022 Bonny Sands and Kerry Jones\\[1em]
The chief editors Bonny Sands and Kerry Jones have made every effort
to obtain permission for and acknowledge the use of copyrighted
material. Refer all enquiries to the chief editors.\\[1em]
No part of this book may be reproduced or transmitted in any form or
by any electronic, photographic or mechanical means, including
photocopying and recording on record, tape or laser disk, on
microfilm, via the Internet, by email, or by any other information
storage and retrieval system, without prior written permission by the
publisher.\\[1em]
Views reflected in this publication are not necessarily those of the
publisher.\\[1em]
The terminology list was authenticated by the Khoi \& San National
Language Body, an advisory and quality assurance structure of PanSALB.
Claudia Snyman, Sussie Bok, working with Ouma Katrina Esau, were
involved in the process of authentication.\\[1em]
First edition 2022\\[1em]
ISBN 978-0-6397-1245-1 (print)\\
ISBN 978-0-6397-1246-8 (e-book)\\[1em]
Set in Computer Modern (10pt)\\[1em]
Project managed by African Tongue\\
\url{https://www.africantongue.co.za}\\
\url{[email protected]}\\[1em]
Production by African Sun Media\\[1em]
Cover design: \copyright{} Francoise (Betta) Steyn,
\url{https://www.gimbalmedia.co.za}\hspace{2cm}
\raisebox{-1em}[0pt][0pt]{\includegraphics[width=4cm]{gimbal.png}}
\\[1em]
Cover photo credit: \textipa{\textdoublebarpipe}Khomani San $|$ Hugh
Brody collection (BVF41), Special Collections, University of Cape Town
Libraries, used with permission from Hugh Brody.
\newpage
%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%
\thispagestyle{empty}
\renewcommand{\contentsname}{Inhoud/Contents}
\markboth{}{}
\tableofcontents
\markboth{}{}
\newpage
%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%
\thispagestyle{empty}
\markboth{}{}
\section*{Acknowledgements}
\markboth{}{}
We offer our deepest gratitude to the Department of Sport, Arts and
Culture (DSAC) of the Republic of South Africa, for their financial
support of this work \emph{Digital Dictionary Resources for
N\textipa{\textvertline}uu} as a response to the call for \emph{Human
Language Technology Projects}. Additionally, the South African Centre
for Digital Language Resources (SADiLaR) provided outstanding
computational support crucial in bringing this project to completion.
We are grateful to African Tongue consultancy for administering the
DSAC grant and overseeing the project to a successful conclusion,
especially during difficult pandemic times in our global history.\\
Bonny Sands, Chris Collins, Amanda Miller and Johanna Brugman also
wish to thank the National Science Foundation of the United States for
their support of the research that enabled the creation of this
dictionary. This material is based on work supported by the National
Science Foundation, \emph{Documenting Endangered Languages Program}
under grant \emph{Collaborative Research: Descriptive and Theoretical
Studies of N\textipa{\textvertline}uu} to Cornell University
(BCS-0236735, Miller and Collins, co-PIs) and Northern Arizona
University (BCS-0236795, Sands, PI). Any opinions, findings, and
conclusions or recommendations expressed in this material are those of
the authors and do not necessarily reflect the views of the National
Science Foundation.\\
Alena Witzlack-Makarevich wishes to thank the Endangered Languages
Documentation Programme (ELDP) for their support under the grant
titled \emph{A text documentation of N\textipa{\textvertline}uu} to Max
Planck Institute for Evolutionary \mbox{Anthropology}, Leipzig, Germany
(MDP0157, PI Tom G\"{u}ldemann). We also thank collaborators Tom
G\"{u}ldemann, Sven Siegmund and Martina Ernszt-Shaw for all their
work in creating the corpus sponsored by this grant.\\
Mats Exter would like to thank the University of Cologne and the
German Academic Exchange Service (DAAD) for their support of his
fieldwork.\\
We also wish to thank the South African San Institute (SASI) and Grace
Humphries for facilitating our work and fieldwork translators:
Gertruida Sauls, Collin Louw, Magdalena Kassie, Karen Basson, Willem
Damarah and Gerhardus Damarah. We also thank Men\'{a}n Du Plessis for
extensive comments on an early version of the dictionary and for her
encouragement to apply for funding enabling us to significantly
enhance the quality of the work by including South African Nama and
local Afrikaans translations.\\
\begin{tabular}{lcc}
\includegraphics[width=6.3cm]{dsac.jpg} &
\includegraphics[width=5cm]{at.jpg} &
\includegraphics[width=3cm]{sterre.png} \\
\includegraphics[width=6cm]{dsi.png} &
\includegraphics[width=5cm]{sadilar.png} &
\includegraphics[width=5cm]{solid-color-image.jpeg} \\
\end{tabular}
\newpage
\pagenumbering{arabic}
\section*{Elsie !Uxe Vaalbooi, 1997 -- Metafoor vir die herontmoeting met
N\textipa{\textvertline}uu\ldots}
``Praat ons, ons taal. Ek s\^{e}, hier is die man wat ek gekry het --
die eerste man -- en hy het weggeraak\ldots{} Laat ek hom nou nie sien.
Nou weet hy nie wat soek ek nie\ldots{} ek kon amper nie met hom praat
nie. Maar ek moet met hom praat, want hy't moeite gedoen om te kom. En
ek is bly om hom te sien en te groet. Maar nou praat ek nie meer nie,
ek loop l\^{e}, ek is siek. En met ons alles, my mense, ek dink ek het
seker nou genoeg gepraat. En waar ek sal nog 'n bietjie praat waar ons
alleen is sodat ek kan asem kry. Ek meen dat hy (Nigel Crawhall) vir
my vra dat ek byval wat ek ges\^{e} het om voor te loop nog s\^{e}. Ek
dink ek het nog 'n bietjie om te s\^{e}. Maar ek sal nou op hierdie
huidige oomblik, sal ek dit nie s\^{e} nie, want ek is moeg. Ek het my
nou genoeg onderwerp. Dis maar nog hy, ou Elsie Vaalbooi\ldots{}
\emph{he \textipa{\textdoublevertline}u
\textipa{\textdoublebarpipe}xoa, he \textipa{\textdoublevertline}u
!'h\^{o}e'a\ldots} Nou ja,
\emph{\textipa{\textdoublevertline}u} nou
\emph{n\textipa{\textvertline}ii.}
Nou ja \emph{\textipa{\textdoublevertline}u} nog \emph{cuu.} Nou nog
\emph{!'\^{a}u}.''\\
(1997\_04-08, \textipa{\textdoublebarpipe}Khomani San
\textipa{\textvertline} Hugh Brody collection)
\section*{Elsie !Uxe Vaalbooi, 1997 -- Metaphor for meeting
N\textipa{\textvertline}uu again\ldots}
``We spoke our language. I'm saying, this is my husband -- my first
husband -- and he disappeared\ldots{} I no longer see him anymore. Now
he doesn't know what I want\ldots{} I almost couldn't speak to him.
But I have to speak to him because he took the trouble to return. And
I'm happy to see him and to greet him. But now I can't speak anymore,
I am going to lie down, I'm sick. And with our everything, my people,
I think I've probably spoken enough. But I will speak a little more
where we are alone and I can catch my breath. I mean that he (Nigel
Crawhall) is asking me to remember what I said, and to say it again in
future. I think I still have a little more to say. But at this current
moment, I will not say it, because I am tired. I have subjected myself
enough now. It is still me, the same old Elsie Vaalbooi\ldots{}
\emph{what was not said, what was not asked\ldots{}} Yes now, \emph{he
does not see}. Yes now, \emph{he does not hear} anymore. It is still
the \emph{land}.''\\
(1997\_04-08, \textipa{\textdoublebarpipe}Khomani San
\textipa{\textvertline} Hugh Brody collection)\\[2cm]
\begin{center}
\includegraphics[width=.8\textwidth]{vaalbooi.jpg}\\
Nigel Crawhall, Elsie Vaalbooi (1997)\footnote{Photo credit:
Kalahari-Archive\_0050, \textipa{\textdoublebarpipe}Khomani San
\textipa{\textvertline} Hugh Brody collection,
University of Cape Town Libraries, Special Collections.}
\end{center}
\newpage
%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%
\markboth{}{}
\section{Voorwoord}
\markboth{}{}
In 1995, tydens ons eerste ontmoeting, het David Kruiper, die
tradisionele leier, vir my gevra om na die `ou'-taal te help soek. Met
Suid-Afrika in die aanvang van 'n nuwe demokratiese bedeling, het die
Kruiper-familie 'n grondeis ingestel om die Saasi-grondgebied wat
hulle in koloniale tyd verloor het, terug te kry. Sou die `ou'-taal
herwin word, kon dit as deurslaggewende bewys dien vir grondherstel.
Kort hierna het Roger Chennels, die gemeenskap se advokaat, gebel om
te s\^{e} 'n man op Rietfontein, ene Petrus Vaalbooi, vertel dat sy
ma, Elsie, die `ou'-taal praat.\\
In die bloedige somerhitte, met Tony Traill se CD \emph{Extinct:
Khoisan Languages of South Africa} by my, het ek Rietfontein toe gery.
Ons het in die yl koeltetjie van 'n doringboom op die Vaalboois se
werf ontmoet. Elsie het 'n blou blommetjierok en wit kopdoek gedra.
Haar o\"{e} was swak en sy was onseker waaroor die bohaai gaan. Toe
ons egter die snit op die CD speel waar 'n jong Saasi-vrou van haar
\emph{hokmeisie} - die gevierde oorgang na vrouwees - vertel, het tyd
verval. Elsie was skielik vol lewe en 'n diep glimlag het oor haar
lippe gesprei. Sy het die woorde van hierdie vergange taal - haar
taal, haar storie - begin verduidelik. 'n Nuwe fase van Suid-Afrika se
geskiedenis het begin ontvou. Sy het ons aan die woord
\emph{n\textipa{\textvertline}uu} voorgestel. Dit beteken `om jou eie
taal te praat'.\\
Petrus Vaalbooi het dit sy missie gemaak om ander sprekers, wat
kol-kol oor die Kalahari-gebied versprei was, op te spoor. Ons het
altesaam 28 sprekers van N\textipa{\textvertline}uu, die taal wat vir
dekadeslank stil en onsigbaar was, ge\"{\i}dentifiseer. Ons het die
Kalahari-streek van woongebiede na verafgele\"{e} plase deurkruis om
die ryk taalerfenis na die gemeenskap en na die nasie terug te bring.
Die storie het die verbeelding van die land en van Thabo Mbeki, wat
toe president van die Republiek was, aangegryp.\\
Hierdie woordeboek verteenwoordig die uitstaande erfenis vir die
\textipa{\textdoublebarpipe}Khomani mense, vir inheemse mense van die
streek, vir Suid-Afrikaners en vir die mensegeslag in geheel. Dit val
saam met die aanvang van die Verenigde Nasies se Internasionale Dekade
van Inheemse Tale (2022--2032), 'n w\^{e}reldwye onderneming om 'n
ommeswaai in taalverlies teweeg te bring en alle pogings aan te wend
vir die bemagtiging van nuwe taalgebruikers.\\
Inheemse tale, insluitende di\'{e} wat nie meer vlot gepraat word nie,
is 'n kosbare hulpbron om ons verhouding met die w\^{e}reld en plekke
soos die Suidelike Kalahari te verstaan en om hulde te bring aan die
geslagte mense wat die mitologie, waardes en wysheid van hierdie
oeroue kultuur gevorm en oorgedra het. Ek wil my groot dank en respek
uitspreek teenoor die woordeboekspan en al die oudstes wat tot hierdie
geskiedkundige projek bygedra het.\\
Nigel Crawhall\\[1em]
Afdelingshoof, Plaaslike en Inheemse Kennisstelsels, UNESCO\\[1em]
13 Junie 2022
\vfill
\begin{center}
%\includegraphics[width=.7\textwidth]{crawhall_petrus_vaalbooi.jpg}\\
\includegraphics[width=.6\textwidth]{Enlarged_lam-36_Lightened.png}\\
Nigel Crawhall, Petrus Vaalbooi (1997)\footnote{Photo credit: lam
36, \textipa{\textdoublebarpipe}Khomani San $|$ Hugh Brody
collection, University of Cape Town Libraries, Special
Collections.}
\end{center}
\newpage
%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%
\markboth{}{}
\addtocounter{section}{-1}
\tocless\section{Foreword}
\phantomsection
\addcontentsline{toc}{section}{\numberline {\thesection}Foreword}
\markboth{}{}
At our first meeting in 1995, traditional leader, Dawid Kruiper, asked
me if I would help look for the `old' language. With South Africa
entering a new democratic dispensation, the Kruiper family had
initiated a land claim to gain back Saasi territory lost in colonial
times. If this `old' language could be recovered, it would be vital
for achieving evidence for land restitution. Soon thereafter,
community lawyer, Roger Chennells phoned to say that a man in
Rietfontein, Petrus Vaalbooi, had come forth to say that his mother
Elsie spoke the `old' language.\\
I travelled up to Rietfontein in the heat of summer with Tony Traill's
CD \emph{Extinct: Khoisan Languages of South Africa}. We met in the
Vaalbooi's garden in the meagre shade of an acacia tree. Elsie wore a
blue floral dress and a white headscarf. Her eyes were weak and she
was not sure what the fuss was about. When we played the track from
the CD about a young Saasi woman recounting her \emph{hokmeisie}
celebration, the honoured transition into womanhood, suddenly time
fell away. Elsie was filled with life and a deep smile spread across
her lips. She began to explain the words of this distant language, her
language, her story, and a new phase of South African history began to
unfurl. She introduced us to the word
\emph{n\textipa{\textvertline}uu}, meaning `to speak one's own
language'.\\
Petrus Vaalbooi made it his mission to identify other speakers dotted
around the Kalahari territory. In all we were able to identify 28
speakers of N\textipa{\textvertline}uu, a language that had been
silent and invisible for decades. From townships to remote farms, we
criss-crossed the Kalahari, bringing this rich linguistic heritage
back to the community and back to the nation. The story captured the
imagination of the country and of the then President of the Republic,
Thabo Mbeki.\\
This dictionary represents an outstanding heritage for the
\textipa{\textdoublebarpipe}Khomani people, for indigenous peoples
regionally, for South Africans and for the human family. It comes as
the United Nations commences the International Decade of Indigenous
Languages (2022--2032), a worldwide initiative to turn the tide on
language loss and make all efforts to empower a new generation of
language users. Indigenous languages, including those not spoken
fluently today, are a precious resource for understanding our
relationship with the world, with places such as the southern
Kalahari, and to render homage to the generations of people who shaped
and transmitted the mythology, values and wisdom of this ancient
culture. I wish to express my great thanks and respect to the
dictionary team and to all of the elders who contributed to this
historic project.\\
Nigel Crawhall\\[1em]
Chief of Section, Local and Indigenous Knowledge Systems,
UNESCO\\[1em]
13 June 2022
\vfill
\begin{center}
%\includegraphics[width=.5\textwidth]{kruiper_koper_crawhall_olyn_swartz_crop.jpg}\\
\includegraphics[width=.6\textwidth]{Enlarged_Neg_Colour_12-20_Lightened.png}\\
Agtergrond: Dawid Kruiper, onbekend met rug na kamera, Kallais
Kruiper, Lydia (Lys) Kruiper, Vytjie \textipa{\textvertline}Abaka
Koper, Nigel Crawhall, Andries Olyn, Anna Swartz
(1997)\footnote{\label{nc}Photo credit: Neg\_Colour\_12-20,
\textipa{\textdoublebarpipe}Khomani San $|$ Hugh Brody collection, University of Cape Town
Libraries, Special Collections.}\\
Background: Dawid Kruiper, unknown with back to camera, Kallais
Kruiper, Lydia (Lys) Kruiper, Vytjie \textipa{\textvertline}Abaka
Koper, Nigel Crawhall, Andries Olyn, Anna Swartz
(1997)\footref{nc}
\end{center}
\newpage
%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%
\markboth{}{}
\section{Vooraf}
\markboth{}{}
Die N\textipa{\textvertline}uu-taal is 'n lewende getuienis van 'n
diep geskiedenis en uithouvermo\"{e} van die mense wat op die
suidelike grense van die Kalahari-woestyn woon. Die klanke en
strukture van die taal is verstommend en ook baie mooi. Ons hoop dat
hierdie woordeboek sal help om die taalkundige genialiteit van die
Saasi-mense te demonstreer.\\
Ons is trots om die eerste groot publikasie wat
N\textipa{\textvertline}uu, Suid-Afrikaanse Nama, Noord-Kaap-Afrikaans
en Engels bymekaarbring, aan te bied. Hierdie werk beklemtoon die ryk
taalkundige- en kultuurgeskiedenis van die Noord-Kaap in Suid-Afrika.
Ons het hierdie tale met klank- en beeldopnames gedokumenteer. Die
opnames is gratis aanlyn beskikbaar. Die meertaligheid van hierdie
woordboek is 'n refleksie van die konteks waarin hierdie tale voorkom
- waar sprekers in hul daaglikse lewe die tale meng en daaraan 'n eg
Suid-Afrikaanse geurtjie verleen!\\
Ons het dit geweldig geniet om by die oudstes oor die
N\textipa{\textvertline}uu-taal te leer. Hulle is Anna (Antjie)
Kassie, Griet Seekoei, Katrina Esau, Hannie Koerant, Andries Olyn,
Hanna Koper, Vytjie \textipa{\textvertline}Abaka Koper, Simon Sauls,
\textipa{\textvertline}Una Rooi, Kheis Brou and Elsie Vaalbooi. Daar
is geen manier om genoeg dankie te s\^{e} dat hulle dit met ons gedeel
het nie. Dit het ons in staat gestel om dit nou hier met u te deel.\\
Die N\textipa{\textvertline}uu-taal is 'n taalkundige skat en ons hoop
dat u net soveel waarde daaraan heg soos ons.\\[1em]
\hfill Bonny Sands en Kerry Jones
\markboth{}{}
\addtocounter{section}{-1}
\tocless\section{Preface}
\phantomsection
\addcontentsline{toc}{section}{\numberline {\thesection}Preface}
\markboth{}{}
The N\textipa{\textvertline}uu language is a living testament to the
deep history and resilience of the people living at the southern edge
of the Kalahari desert. The sounds and structures of the language are
both astounding and beautiful. We hope this dictionary will help
showcase the linguistic genius of the Saasi people.\\
We are so proud to present the first major publication which brings
together N\textipa{\textvertline}uu, South African Nama, Northern Cape
Afrikaans and English. This work highlights the rich linguistic and
cultural heritage of the Northern Cape of South Africa. We have
documented these languages with audio and video recordings which can
be accessed online for free. The multilingual nature of this
dictionary reflects the context in which these languages occur, where
speakers use a mixture of languages in their daily lives - a truly
South African flavour!\\
We so much enjoyed learning about the N\textipa{\textvertline}uu
language from the elders: Anna (Antjie) Kassie, Griet Seekoei, Katrina
Esau, Hannie Koerant, Andries Olyn, Hanna Koper, Vytjie
\textipa{\textvertline}Abaka Koper, Simon Sauls,
\textipa{\textvertline}Una Rooi, Kheis Brou and Elsie Vaalbooi. We
cannot begin to sufficiently thank them for sharing it with us and
enabling us to share it with you.\\
The N\textipa{\textvertline}uu language is a linguistic treasure and
we hope you value it as much as we do.\\[1em]
\hfill Bonny Sands and Kerry Jones
\vspace{.8cm}
\makeatletter
\begin{center}
\begin{tabular}{ll}
\includegraphics[height=5.5cm]{seekoei_sands_sauls_crop.jpg} &
\includegraphics[height=5.5cm]{esau_jones_koper.jpg} \\
Griet Seekoei, Bonny Sands, Simon Sauls
(2006)\footnotemark\global\let\saved@Href@BS\Hy@footnote@currentHref
&
Katrina Esau, Kerry Jones, Hanna Koper
(2015)\footnotemark\global\let\saved@Href@PW\Hy@footnote@currentHref
\end{tabular}
\end{center}
\addtocounter{footnote}{-1}
\let\Hy@footnote@currentHref\saved@Href@BS
\footnotetext{Photo credit: Becky Sands as provided by Bonny Sands.\label{bs}}
\stepcounter{footnote}
\let\Hy@footnote@currentHref\saved@Href@PW
\footnotetext{Photo credit: Paul Weinberg,
\textipa{\textdoublebarpipe}Khomani San $|$ Hugh Brody collection,
University of Cape Town Libraries, Special Collections.}
\makeatother
\newpage
%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%
\markboth{}{}
\section{Vroe\"{e} dokumentasie van N\textipa{\textvertline}uu}
\markboth{}{}
Vroe\"{e} navorsers en ontdekkingsreisigers het gesukkel om hierdie
uitdagende taal te beskryf. Name en etikette wat hulle gebruik het,
het \textipa{\textdoublevertline}\textipa{N}, Langeberg\footnote{Neem
kennis dat hierdie term na die Langeberg in die Noord-Kaap verwys en
nie die Langeberge in die Wes-Kaap nie.} Bushmen,
\textipa{\textdoublebarpipe}Kaurure\textipa{\textdoublevertline}nai,
N\textipa{\textvertline}usa, \textipa{\textdoublevertline}\textipa{N}
!ke, S2, SIa, SIIa, Gemsbok Park, N\textipa{\textvertline}huki,
N\textipa{\textvertline}hu en \textipa{\textdoublebarpipe}khomani
ingesluit. Die term N\textipa{\textdoublevertline}ng is die tegniese
etiket vir hierdie dialekgroepering, maar ons gebruik die term
N\textipa{\textvertline}uu hier omdat lede van die gemeenskap dit so
gebruik in hul pogings om die taal te laat herleef. Die eerste poging
om N\textipa{\textvertline}uu-woorde neer te skryf, was waarskynlik
deur Lucy Lloyd in 1885 maar, ongelukkig het haar oorspronklike
aantekeninge verlore geraak (kruisverw.\
\cite{Gueldemann2017})\footnote{Verwys na hierdie referaat vir 'n
gedetailleerde uiteensetting van die vroe\"{e} dokumentasie van die
N\textipa{\textdoublevertline}ng-vari\"{e}teite.}. Twee
ontdekkingsreisigers, Heinrich Pabst en Rudolf P\"{o}ch, het ook
enkele woorde neergeskryf en hulle kon selfs klankopnames gemaak het,
maar hierdie is tot dusver ontoeganklik. Lucy Lloyd se susterskind,
Dorothea Bleek, het meestal tussen 1901 en 1911 veldwerk rondom die
taal gedoen en hierdie aantekeninge is vandag - saam met baie meer
uitgebreide dokumentasie van \textipa{\textvertline}Xam, 'n verwante
taal - deel van die Digitale Bleek en Lloyd Versameling by die
Universiteit van Kaapstad. Crawhall se Ph.D-proefskrif beskryf die
proses van taalverskuiwing wat onder !Ui-Taa-sprekers van die
Gordonia- en Postmasburg distrikte van Suid-Afrika, plaasgevind het.
\parencite{Crawhall2004}.\\
Die vroegste klankopnames van N\textipa{\textvertline}uu waartoe ons
toegang gehad het, is in 1936 deur lede van 'n wetenskapsending na die
Kalahari op wassilinders gemaak en in 1999 deur Tony Traill
gedigitaliseer. Clement Doke en L.\ F.\ Maingard het as een van die
uitkomste van hierdie sending, belangrike vroe\"{e} werk oor die taal
gepubliseer. 'n Hele paar dekades later het Ernst Westphal
bandopnames gemaak wat ook gedigitaliseer is en aanlyn by die
Universiteit van Kaapstad beskikbaar is. Toe Tony Traill in 1973 geen
sprekers van die taal in die Kalahari Gemsbokpark kon kry nie, is daar
gedink dat die taal uitgesterf het\ldots
\markboth{}{}
\addtocounter{section}{-1}
\tocless\section{Early documentation of N\textipa{\textvertline}uu}
\phantomsection
\addcontentsline{toc}{section}{\numberline {\thesection}Early
documentation of N\textipa{\textvertline}uu}
\markboth{}{}
Early researchers and explorers grappled with describing this
challenging language. Names and labels that they used included:
\textipa{\textdoublevertline}\textipa{N}, Langeberg\footnote{Note that
this term refers to the Langeberg Mountain of the Northern Cape and not
the Langeberg Mountains of the Western Cape.} Bushmen,
\textipa{\textdoublebarpipe}Kaurure\textipa{\textdoublevertline}nai,
N\textipa{\textvertline}usa, \textipa{\textdoublevertline}\textipa{N}
!ke, S2, SIa, SIIa, Gemsbok Park, N\textipa{\textvertline}huki,
N\textipa{\textvertline}hu and \textipa{\textdoublebarpipe}khomani.
The term N\textipa{\textdoublevertline}ng is the technical label for
this dialect cluster but we use the term N\textipa{\textvertline}uu
here because it is used by community members in their revitalisation
efforts. The first attempt made at writing N\textipa{\textvertline}uu
words was probably around 1885 by Lucy Lloyd, but unfortunately her
original notes have been lost (cf.\
\cite{Gueldemann2017})\footnote{Please refer to this paper for a
detailed account of the early documentation of
N\textipa{\textdoublevertline}ng varieties.}. Explorers Heinrich Pabst
and Rudolf P\"{o}ch also recorded a few words and perhaps even made
audio recordings, though these are as of yet, inaccessible. Lucy
Lloyd's niece, Dorothea Bleek conducted fieldwork on the language
mostly between 1901 and 1911, and these notes can be seen today at the
Digital Bleek and Lloyd Collection at the University of Cape Town,
along with much more extensive documentation of
\textipa{\textvertline}Xam, a related language.\\
The earliest audio recordings of N\textipa{\textvertline}uu that we
have been able to access were those made on wax cylinders by members
of a scientific expedition to the Kalahari in 1936 that were digitised
by Tony Traill in 1999. Clement Doke and L.\ F.\ Maingard published
important early works on the language as a result of this expedition.
Several decades later, Ernst Westphal made tape recordings of the
language which have also been digitised and are available online at
the University of Cape Town. When Tony Traill was unable to find
speakers of the language in the Kalahari Gemsbok Park in 1973, the
language was thought to be extinct\ldots
\vspace{.5cm}
\begin{center}
\includegraphics[height=5.5cm]{abraham_janake_bwav.png}\\
Ou Abraham, Klein Janake (1936)\footnote{Photo credit: Rand Daily
Mail, 1936.}
\end{center}
\newpage
%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%
\markboth{}{}
\section{N\textipa{\textvertline}uu-herlewingsverhaal}
\markboth{}{}
Hedendaagse werk oor N\textipa{\textvertline}uu het, na die taal in in
1995 herontdek is, plaasgevind. Die Kanadese taalkundige, Nigel
Crawhall het saam met Tony Traill 'n kort woordelys van die taal
gedokumenteer en hy en ander het baie video-opnames gemaak. Di\'{e} is
aanlyn beskikbaar as deel van die \textipa{\textdoublebarpipe}Khomani
San $|$ Hugh Brody-Versameling by die Universiteit van Kaapstad.
Crawhall se Ph.D-proefskrif beskryf die proses van taalverskuiwing wat
onder !Ui-Taa-sprekers van die Gordonia- en Postmasburg distrikte van
Suid-Afrika, plaasgevind het \parencite{Crawhall2004}.
Levi Namaseb van die Universiteit van Namibi\"{e} het begin om
'n ortografie (spelstelsel) te skep van die taal wat in werklikheid
nog in 1998 deur lede van die gemeenskap gebruik is. Hy het ook gehelp
om kinders die taal te leer praat en skryf.
In 2006 het Namaseb sy Ph.D-proefskrif, wat
\textipa{\textdoublebarpipe}Khomani storievertelling in Nama,
N\textipa{\textvertline}uu, Afrikaans en Engels bevat, voltooi
\parencite{Namaseb2006}.
Van 2000--2002 het Tom G\"{u}ldemann 'n taalwerkskets
\parencite{Gueldemannforthcoming2003}\footnote{Hierdie werk is
ondersteun deur die Duitse Navorsingstigting (DFG) toegif GU 400/1-1:
\emph{Genetic and typological profile of the Tuu language family:
Inventarisation and linguistic analysis of existing sources},
uitgevoer van 10/2000--4/2002.} wat op Westphal se veldwerk baseer is,
voortgebring en in 2003 het hy vir Mats Exter Upington toe gevat om
aan die taal te begin werk. Mats Exter (met steun van die Duitse
Akademiese Uitruildiens (DAAD) en die Universiteit van Keulen) se
navorsing wat hy van 2003--2005 oor die taal gedoen het, het in 2008
die grondslag van sy Ph.D-proefskrif gevorm.\\
Later het die Amerikaanse navorsers, Chris Collins, Amanda Miller,
Bonny Sands en Johanna Brugman, by Levi Namaseb aangesluit. Hulle het
vanaf 2003--2007 met die steun van die VS se Nasionale
Wetenskapstigting veldwerk gedoen. Hierdie VSA/Namibiese samewerking
het 'n aantal artikels en 'n grammatika \parencite{Collins2011}
opgelewer, asook die klankargief waarop die grammatika en hierdie
woordeboek gebaseer is. Vanaf 2007, met die steun van die
Bedreigdetale-dokumentasieprogram (ELDP), het 'n afsonderlike span
navorsers (Alena Witzlack-Makarevich, Tom G\"{u}ldemann, Sven
Siegmund, Martina Ernszt-Shaw) wat in Duitsland gebaseer was, begin
met werk oor die taal. In hul wetenskaplike verslae word na die
Oostelike dialek van die taal verwys as
N\textipa{\textdoublevertline}ng, en die Westelike dialek word
N\textipa{\textvertline}uu genoem, soos in hul klankargief wat in die
Bedreigdetale-argief (ELAR) gehuisves word.\\
Meer onlangse werk oor N\textipa{\textvertline}uu het gefokus op die
produksie van storieboeke en leerstof. Met behulp van 'n voor\-lopige
weergawe van hierdie woordeboek en gepubliseerde navorsing, is twee
N\textipa{\textvertline}uu-leesboekies (om die taal aan te leer)
geskep: een in 2013 deur Ariel Appel, 'n student by die Hebreeuse
Universiteit in Jerusalem, en 'n ander in 2016 deur Sheena Shah en
Matthias Brenzinger, toe geaffilieer met die Universiteit van
Kaapstad. Hierdie navorsers kon slegs direk met een spreker van
N\textipa{\textvertline}uu, Katrina Esau, saamwerk. Die
Suid-Afrikaanse San-Instituut (SASI) het in 2012 die boek \emph{Ek is
Spesiaal/Na ng Spesiaal: Afrikaans/N\textipa{\textvertline}uu}
geproduseer. In 2014 het 'n nieregeringsorganisasie genaamd
\textipa{\textdoublebarpipe}Khomani Maatskaplike-ontwikkelingsgroep
(KhomSoDev) 'n leesboekie met die titel \emph{Ek kan
N\textipa{\textvertline}uuki, praat, lees en skryf/I can speak, read
and write N\textipa{\textvertline}uuki}, geproduseer. Dit is gebaseer
op 'n ongepubliseerde leesboekie deur Levi Namaseb en die Amerikaanse
taalkundiges wat hierbo genoem word. Ouma Katrina Esau en haar
kleindogter, Claudia Snyman, het met die Puku Kinderliteratuurstigting
saamgewerk om die boek \emph{!Qhoi n\textipa{\textvertline}a
Tjhoi/Skilpad en Volstruis/Tortoise and Ostrich}, te produseer. Dit is
in 2021 gepubliseer.\\
Hierdie woordeboek is gebaseer op uitgebreide digitale klankopnames
van twee onderskeie dialekte van die N\textipa{\textvertline}uu-taal.
Dit word hier Oostelik en Westelik genoem. (Let egter op dat dit lyk
asof daar in die verlede nog ander dialekte kon gewees het). Die
meerderheid van die woorde in di\'{e} woordeboek is deur die
VSA/Namibiese navorsers opgeneem. Hulle het 'n metodologie van direkte
ontlokking gebruik om dit te doen. Dit beteken dat daar in Afrikaans
vrae soos `Hoe s\^{e} jy kat?' aan 'n groep
N\textipa{\textvertline}uu-sprekendes sal vra en hulle tipies in 'n
mengsel van Afrikaans en N\textipa{\textvertline}uu byvoorbeeld sal
antwoord \emph{Ek s\^{e} m\textipa{\!o}oa}. Sommige woorde was maklik
om te vertaal, maar ander moes bevestig word deur die gebruik van
fotos, beskrywings of lang besprekings. N\'{a} die bevestiging van 'n
klompie woorde, sou di\'{e} navorsers dan die teikenwoorde opneem in
die raamsin `Ek s\^{e} \underline{\hspace{1cm}}.' (\emph{Na ka}
\underline{\hspace{1cm}}.) en elkeen 3 maal per spreker herhaal.
Navorsers het gepoog om elke woord met sowel Oostelike as Westelike
dialeksprekers op te neem. Die beperkte beskikbaarheid van
eersgenoemde het egter beteken dat hulle nie altyd daarin geslaag het
nie.\\
Die tweede hoofbron van woordeboekinskrywings was opnames wat deur
dr.\ Kerry Jones van African Tongue\footnote{Soos befonds deur die
Departement van Sport, Kuns en Kultuur (DSKK) van die Republiek van
Suid-Afrika, vir die projek \emph{Digitale Woordeboekhulpbronne vir
N\textipa{\textvertline}uu (Digital Dictionary Resources for
N\textipa{\textvertline}uu)} in antwoord op die oproep om \emph{Human
Language Technology Projects}.} gemaak is. Sy het dit in 2021--2022
met Katrina Esau en die hulp van lede van die
N\textipa{\textvertline}uu-Taalowerheid (NTO): Claudia Snyman, David
van Wyk en Sussie Bok, gedoen. Oor hierdie tydperk het Kerry verskeie
besoeke aan Upington gebring om N\textipa{\textvertline}uu-woorde weer
op te neem in die gevalle waar die oorspronklike klankl\^{e}er \'{o}f
van swak gehalte was, ontbreek het \'{o}f bederf was. Sy het ook nuwe
woorde van Ouma Katrina ontlok wat spesifiek verband hou met moderner
begrippe soos `toep' of `app', en `koronavirus (COVID-19)'. Bykomend
is 'n reeks van tien gemeenskapnuusbriewe deur African Tongue
saamgestel om projekvordering met gemeenskapslede te deel, insette te
lewer en terugvoer te verskaf. Woordelyste is ook ingesluit vir
verdere bevestiging. Deur hierdie proses is meer as 1000
N\textipa{\textvertline}uu-woorde digitaal opgeneem.\\
Sommige bykomende inskrywings is gebaseer op die dokumentasie van
sinne en stories deur VSA/Namibiese navorsers, Collins en
Namaseb, en ander is bygedra deur Witzlack-Makarevich uit die
uitgebreide opnames van on\-uit\-gelokte (d.w.s.\ natuurliker) spraak wat
sy, Tom G\"{u}ldemann, Sven Siegmund en Martina Ernszt-Shaw opgeneem
het. Bykomende woorde (veral plekname en mense se name) is bevestig
met gebruik van die video-opnames met bypassende
transkripsie-l\^{e}ers van die \textipa{\textdoublebarpipe}Khomani San
$|$ Hugh Brody-Versameling by die Universiteit van Kaapstad (UCT).
Hierdie versameling huisves foto's, getranskribeerde klank- en
videodata van die \textipa{\textdoublebarpipe}Khomani-mense en hul
tale. Meer as 300 transkripsies is tot dusver - van 2014 tot 2022 -
onder toesig van Kerry Jones van African Tongue gemaak en die proses
duur steeds voort. Toegang tot hierdie inhoud kan verkry word via
Kaapstad Universiteit se biblioteke, Spesiale Versamelings.\\
Al die klank- en teksdokumentasie wat in hierdie woordeboek gebruik
is, word gehuisves in 'n versameling by die Suid-Afrikaanse Sentrum
vir Digitale Taalhulpbronne (SADiLaR).
N\textipa{\textvertline}uu-opnames, Suid-Afrikaanse Nama en 'n
plaaslike vari\"{e}teit van Afrikaans wat onder die sprekers bekend
staan as \emph{Onse Afrikaans} of \emph{Ons Afrikaans}, is ingesluit.
Alle data wat tussen 2001 en 2022 ingesamel is, is plaaslik in
Upington, Askham en Witdraai in die Noord-Kaap van moeder\-taal\-sprekers
van die teikentale verkry. Nadat die span van African Tongue alle
opsies uitgeput en soveel moontlike uitstaande data ingesamel het en
inskrywings deur die N\textipa{\textvertline}uu-Taalowerheid bevestig
is, het die skoonmaak van die data begin. Onder leiding van Menno van
Zaanen van SADiLaR, 'n professor in Digitale Geesteswetenskap, en met
behulp van die span se taalredakteurs, is die finale verifi\"{e}ring
van elke inskrywing in al vier tale gedoen. 'n Rekenaarprogram om die
skoon datastel in 'n gesofistikeerde woordeboek soos hierdie
woordeboek te sit, is ontwikkel. Die inligting in die datastel is ook
omskep om toegang deur 'n webportaal en 'n selfoontoep moontlik te
maak. \mbox{Hierdie} is 'n trotse oomblik op ons lang reis om die uitsette
van ons navorsing so vrylik moontlik vir die algemene Suid-Afrikaanse
publiek toeganklik te maak met die klem op gebruikersvriendelikheid en
taalkundige omvattendheid.\\
Die deelname van gemeenskapslede, veral
\textipa{\textdoublebarpipe}Xuu\textipa{\textvertline}eeki Katrina
Esau, was die grondslag vir hierdie hele proses. Dit was 'n uiters
uitdagende, maar bevredigende taak en ons is gese\"{e}nd om na al die
jare se samewerking en harde werk die vrug van ons arbeid te sien.
\markboth{}{}
\addtocounter{section}{-1}
\tocless\section{N\textipa{\textvertline}uu revival story}
\phantomsection
\addcontentsline{toc}{section}{\numberline
{\thesection}N\textipa{\textvertline}uu revival story}
\markboth{}{}
Modern work on N\textipa{\textvertline}uu took place after the
`rediscovery' of the language in 1995. Canadian linguist Nigel
Crawhall documented a short word-list of the language along with Tony
Traill. Crawhall and others made many video recordings that are now
available online as part of the \textipa{\textdoublebarpipe}Khomani
San $|$ Hugh Brody Collection at the University of Cape Town.
Crawhall's Ph.D thesis described the process of language shift that
took place among !Ui-Taa speakers from the Gordonia and Postmasburg
Districts of South Africa \parencite{Crawhall2004}. Levi Namaseb of the
University of Namibia began the work of creating
an orthography (spelling system) of the language that was actually
used by community members in 1998. He also helped children learn to
speak and write the language.
In 2006 Namaseb completed his Ph.D thesis which featured
\textipa{\textdoublebarpipe}Khomani
storytelling in Nama, N\textipa{\textvertline}uu, Afrikaans and English
\parencite{Namaseb2006}.
From 2000--2002, Tom G\"{u}ldemann
produced a grammar sketch
\parencite{Gueldemannforthcoming2003}\footnote{This work was supported
by the German Research Foundation (DFG) grant GU 400/1-1: \emph{Genetic
and typological profile of the Tuu language family: Inventarisation
and linguistic analysis of existing sources} carried out
10/2000--4/2002.} based on Westphal's fieldwork and in 2003 took Mats
Exter to Upington to begin work on the language. Mats Exter (with
support from the German Academic Exchange Service (DAAD) and the
University of Cologne) did research on the language from 2003--2005,
which formed the basis of his 2008 Ph.D thesis.\\
Levi Namaseb was later joined by American researchers Chris Collins,
Amanda Miller, Bonny Sands and Johanna Brugman who conducted fieldwork
from 2003--2007 supported by the US National Science Foundation. This
USA/Namibian collaboration produced a number of articles and a grammar
\parencite{Collins2011}, as well as the audio archive on which the
grammar and this dictionary are based. Beginning in 2007, with
support from the Endangered Languages Documentation Programme (ELDP),
a separate team of researchers based in Germany (Alena
Witzlack-Makarevich, Tom G\"{u}ldemann, Sven Siegmund, Martina
Ernszt-Shaw) began work on the language. In their scientific papers,
the Eastern dialect of the language is referred to as
N\textipa{\textdoublevertline}ng, and the Western dialect is called
N\textipa{\textvertline}uu, as in their audio archive housed at the
Endangered Languages Archive (ELAR).\\
More recent work on N\textipa{\textvertline}uu has focused on the
production of storybooks and language learning materials. With the
help of a draft version of this dictionary and published research, two
N\textipa{\textvertline}uu primers (language learning books) were
created, one by Ariel Appel, a student at the Hebrew University in
Jerusalem in 2013 and another in 2016 by Sheena Shah and Matthias
Brenzinger, then affiliated with the University of Cape Town. These
researchers were only able to work directly with one speaker of
N\textipa{\textvertline}uu, Katrina Esau. The South African San
Institute (SASI) produced the book \emph{Ek is Spesiaal/Na ng
Spesiaal: Afrikaans/N\textipa{\textvertline}u} in 2012. In 2014, an
non-governmental organisation called
\textipa{\textdoublebarpipe}Khomani Social Development Group
(KhomSoDev) produced a reader called \emph{Ek kan
N\textipa{\textvertline}uuki, praat, lees en skryf/I can speak, read
and write N\textipa{\textvertline}uuki}, based on an unpublished
primer by Levi Namaseb and the American linguists mentioned above.
Ouma Katrina Esau and her granddaughter Claudia Snyman collaborated
with the Puku Children's Literature Foundation to produce the book
\emph{!Qhoi n\textipa{\textvertline}a Tjhoi/Skilpad en
Volstruis/Tortoise and Ostrich}, published in 2021.\\
This dictionary is based on extensive digital audio recordings of two
distinct dialects of the N\textipa{\textvertline}uu language, labelled
here Eastern and Western. (Note however, that it seems that there may
have been additional dialects in the past.) The majority of the words
in this dictionary were recorded by the USA/Namibian researchers,
through a methodology of direct elicitation. In other words, we asked
groups of N\textipa{\textvertline}uu speakers questions in Afrikaans
such as `How do you say cat?' and they would typically reply in a mix
of Afrikaans and N\textipa{\textvertline}uu, e.g.\ \emph{Ek s\^{e}
m\textipa{\!o}oa}. Some words were easy to translate but others had to
be verified through the use of pictures, descriptions or long
discussions. After verifying a few dozen words, these researchers
would then record the target words in the frame sentence `I say
\underline{\hspace{1cm}}.' (\emph{Na ka} \underline{\hspace{1cm}}.),
repeated 3 times per speaker. Researchers attempted to record every
word with both Eastern and Western dialect speakers, but the limited
availability of the former meant that they did not always achieve
this.\\
The second major source of dictionary entries was from recordings made
by Dr.\ Kerry Jones from African Tongue\footnote{As funded by
Department of Sport, Arts and Culture (DSAC) of the Republic of South
Africa, for the project \emph{Digital Dictionary Resources for
N\textipa{\textvertline}uu} as a response to the call for \emph{Human
Language Technology Projects}.} in 2021--2022 with Katrina Esau and
the help of N\textipa{\textvertline}uu Language Authority (NLA)
members: Claudia Snyman, David van Wyk and Sussie Bok. Over this time
period, Kerry visited Upington several times to re-record
N\textipa{\textvertline}uu words in cases where the original sound
file was either of poor quality, missing or corrupt. She also elicited
new words from Ouma Katrina relating specifically to more modern
concepts such as `app', and `Coronavirus (COVID-19)'. Additionally, a
series of ten community newsletters were created by African Tongue to
share project progress with community members, provide input and
feedback as well as wordlists for further verification. Throughout
this process more than 1000 N\textipa{\textvertline}uu words were
digitally recorded.\\
Some additional entries are based on the documentation of sentences
and stories by USA/Namibian researchers Collins and Namaseb,
and others were contributed by Witzlack-Makarevich from the
extensive recordings of unelicited (i.e.\ more naturalistic) speech
made by her, Tom G\"{u}ldemann, Sven Siegmund and Martina Ernszt-Shaw.
Additional words (especially place names and names of people) were
verified using the video footage with matching transcript files from
the \textipa{\textdoublebarpipe}Khomani San $|$ Hugh Brody Collection
at the University of Cape Town (UCT). This collection houses
photographs, audio, video and transcript data featuring the
\textipa{\textdoublebarpipe}Khomani people and their languages. Over
300 transcripts have been created so far, this process was overseen by
Kerry Jones from African Tongue from 2014 to 2022 and is on-going;
this content can be accessed via UCT libraries, Special Collections.\\
All of the audio and textual documentation used in this dictionary is
housed in a collection at the South African Centre for Digital
Language Resources (SADiLaR). This includes N\textipa{\textvertline}uu
recordings, South African Nama and a local variety of Afrikaans known
by the speakers as \emph{Onse Afrikaans} or \emph{Our Afrikaans}. All
data collected between 2001 and 2022 were collected from mother tongue
speakers of the target languages on site in Upington, Askham and
Witdraai in the Northern Cape. Once the team from African Tongue had
exhausted all options and recorded as much outstanding data as
possible, and verified entries with the N\textipa{\textvertline}uu
Language Authority, the data cleaning process began. With the
direction of Menno van Zaanen from SADiLaR, a Digital Humanities
professor, and the help of the team's language editors, final
verification could be made for each entry in all four languages. A
computer program was developed that is used to convert the cleaned
dataset into a sophisticated dictionary found in the dictionary proper
of this publication. The information in the dataset was also converted
to allow access through a web-portal and a mobile phone app. A proud
moment in our long journey to make the outputs of our research
accessible to the general South African public and beyond as freely as
possible with a key focus on user-friendliness and linguistic
inclusion.\\
The participation of community members, most especially
\textipa{\textdoublebarpipe}Xuu\textipa{\textvertline}eeki Katrina
Esau was the foundation for this entire process. An especially
challenging but rewarding task that we are blessed to bring to
fruition after all these years of collaboration and hard work.\\
\makeatletter
\begin{center}
\begin{tabular}{p{.4\textwidth}p{.4\textwidth}}
\multicolumn{1}{c}{\includegraphics[width=.27\textwidth]{teaching.jpg}} &
\multicolumn{1}{c}{\includegraphics[width=.27\textwidth]{names_crop.jpg}} \\
N\textipa{\textvertline}uu-lesse deur African Tongue, Kalahari
Desert Festival (2014)\footnotemark\global\let\saved@Href@KJ\Hy@footnote@currentHref
&
Kinders leer diername in N\textipa{\textvertline}uu, Khwe and !Xun saam met African
Tongue, Kalahari Desert Festival
(2014)\footnotemark\global\let\saved@Href@LE\Hy@footnote@currentHref \\
Teaching and learning N\textipa{\textvertline}uu with African
Tongue, Kalahari Desert Festival (2014)\footref{kj}
&
Learning N\textipa{\textvertline}uu, Khwe and !Xun animal
names with African Tongue, Kalahari Desert Festival
(2014)\footref{le}
\\
\end{tabular}\\[1em]
\begin{tabular}{p{.4\textwidth}p{.4\textwidth}}
\multicolumn{1}{c}{\includegraphics[width=.27\textwidth]{index.jpeg}} &
\multicolumn{1}{c}{\includegraphics[width=.27\textwidth]{writing.jpg}} \\
Ouma Katrina leer die kindertjies by haar skool,
G\textipa{\textdoublebarpipe}aqe
\textipa{\textdoublevertline}X'oqe
(Staar na die Sterre), Upington (2015)\footref{kj} &
Ashwill Raats van Witdraai leer sy eerste geskrewe
N\textipa{\textvertline}uu-sin by African Tongue se Taaltent,
Kalahari Desert Festival (2015)\footref{kj}\\
Ouma Katrina teaching the little ones at her school,
G\textipa{\textdoublebarpipe}aqe
\textipa{\textdoublevertline}X'oqe (Staar na die Sterre), Upington
(2015)\footref{kj} &
Ashwill Raats from Witdraai learning his first written sentences
in N\textipa{\textvertline}uu with African Tongue, Kalahari Desert
Festival (2015)\footref{kj}\\
\end{tabular}\\[1em]
\includegraphics[width=.5\textwidth]{wyk_snyman_esau_crop.jpg}\\
David van Wyk, Claudia Snyman, Katrina Esau
(2022)\footref{kj}
\end{center}
\let\Hy@footnote@currentHref\saved@Href@KJ
\addtocounter{footnote}{-1}
\footnotetext{\label{kj}Photo credits: Kerry Jones.}
\let\Hy@footnote@currentHref\saved@Href@LE
\addtocounter{footnote}{1}
\footnotetext{\label{le}Photo credit: Paul Weinberg,
\textipa{\textdoublebarpipe}Khomani San $|$ Hugh Brody collection,
University of Cape Town Libraries, Special Collections.}
\makeatother
\newpage
%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%